Hi ha restaurants on vas a menjar… i n’hi ha on vols quedar-te. El Malcriat és d’aquests últims, on compartir, embrutar-se les mans i allargar la sobretaula forma part del ritual.
Situat al passeig marítim de Sant Feliu de Guíxols, en plena Costa Brava, aquest espai s’obre al mar amb una proposta que va més enllà de la cuina: és una manera d’entendre el temps, els àpats i la companyia.
UN ESPAI QUE RESPIRA MEDITERRANI
Al matí, la terrassa es desperta amb calma. El cafè arriba sense presses, acompanyat de torrades de massa mare amb alvocat, burrata o salmó, sucs naturals i smoothies que marquen un inici de dia tranquil, gairebé mediterrani en essència.
Però a El Malcriat, el ritme no es manté: evoluciona.
A mesura que el dia avança, l’ambient canvia. El vermut s’allarga, les copes apareixen i el mar es converteix en teló de fons d’una estona que s’estira sense demanar permís. Amb un mojito o una piña colada a la mà, tot convida a quedar-se una mica més.
UN ESPAI PER COMPARTIR (I GAUDIR SENSE NORMES)
MOLT MÉS QUE UN RESTAURANT
La carta de postres d’El Malcriat sorprèn amb propostes originals i cuidats detalls que la fan única, més enllà dels típics clàssics que un espera trobar. Entre les opcions disponibles, n’hi ha algunes que esdevenen protagonistes i resumeixen molt bé l’esperit dolç i acollidor de la casa.
És el cas de la torrija caramel·litzada amb gelat de canyella, el cheesecake cremós o el tiramisú tradicional, tres postres que concentren tècnica, equilibri i aquell punt de confort que convida a allargar la sobretaula. Cada mos és un petit plaer que desperta records i emocions, amb sabors intensos i aromes subtils que enamoren els sentits. La combinació de textures i ingredients reflecteix una dedicació que no passa desapercebuda i que transmet la passió de l’equip per l’alta pastisseria.
Al seu costat, altres elaboracions completen una oferta variada, mantenint sempre una dolçor mesurada i una atenció clara pel detall. No es tracta només de tancar l’àpat, sinó de fer-ho amb coherència, paciència i respecte pel ritme de cada comensal.
Així, les postres es converteixen en un dels moments més agradables i memorables de l’experiència, quan la conversa s’allarga, els riures són més sonors i ningú té pressa per marxar, compartint instants únics amb familiars i amics, celebrant la combinació perfecta entre sabor, art i afecte.
Perquè El Malcriat no és només un lloc on menjar. És un espai on el temps canvia de ritme. On un cafè es converteix en vermut, el vermut en dinar, i el dinar en una sobretaula que s’allarga fins que cau el sol.
Davant del mar, entre plats que passen de mà en mà i copes que es buiden lentament, tot flueix sense esforç. I és en aquest punt —quan no mires el rellotge, quan la taula encara és plena i la conversa continua— que entens què és realment El Malcriat.
Un lloc que no només es visita.
Un lloc que es viu.
I que, inevitablement, et convida a tornar.