Hi ha restaurants on simplement vas a menjar, i n’hi ha d’altres on el dia sembla trobar-hi un ritme millor. El Malcriat, a Sant Feliu de Guíxols, pertany clarament a aquesta segona categoria. Amb una proposta que acompanya des del primer cafè del matí fins a les copes que allarguen la tarda i la nit, aquest restaurant ha sabut construir una identitat pròpia: una cuina de plats tradicionals i casolans, amb un toc actual, subtil i ben trobat, que converteix els sabors coneguts en alguna cosa especial.
El nom ja ho anuncia. Malcriat té aquell punt juganer, una mica malcarat, que també es respira en la seva manera d’entendre l’experiència: esmorzars amb energia, aperitius que conviden a quedar-se, plats per compartir i sobretaules que no tenen pressa. Tot plegat, amb una elegància natural que evita l’estridència i deixa que sigui el menjar qui parli.
Un bon dia comença aquí
Al Malcriat, el matí no és cap tràmit: és una franja amb personalitat pròpia. La jornada comença amb una oferta d’esmorzars àmplia i llaminera, capaç de satisfer tant qui busca alguna cosa ràpida i clàssica com qui prefereix seure i regalar-se un esmorzar complet. A la carta hi conviuen els entrepans de tota la vida, les torrades amb pa de pagès, els croissants farcits, els bowls de fruita o iogurt, i propostes més completes com l’esmorzar superfood, l’ou Perico o l’esmorzar del Malcriat. També hi tenen pes els pancakes, des dels més senzills fins a versions més generoses com el Chocofest o l’American pancake.
A tot això s’hi afegeix una carta de cafeteria especialment treballada, amb cafès sols o amb llet, flat white, cappuccino, bombó, mocaccinos, pistacchio latte, pumpkin latte o dirty chai latte, a més de frappuccinos, milkshakes, smoothies, sucs naturals i altres begudes fresques i saludables. És un d’aquells llocs on pots començar el dia amb un espresso ben fet o fer-ne tota una pausa amb un matcha, una llimonada natural o un batut.
Cuina de memòria, amb un toc especial
La proposta gastronòmica d’El Malcriat no busca sorprendre a còpia d’artifici, sinó recuperar allò que funciona: plats de sempre, receptes reconeixibles, cuina casolana i producte que entra bé per la vista però, sobretot, convenç a taula. Aquí no es tracta de viatjar a altres cuines ni d’encadenar ocurrències; es tracta de tornar a sabors de casa amb aquell gir discret que els fa memorables.
Entre els plats que defineixen millor aquest esperit hi ha la flor de carxofa, confitada i rematada amb rovell curat, pernil ibèric i maionesa trufada; l’ensaladilla de gamba vermella, que eleva un clàssic popular sense perdre’n l’ànima; o la truita de patata, melosa, amb tòfona i ceba caramel·litzada, d’aquelles que fan venir ganes de repetir abans fins i tot d’haver acabat el plat.
També hi ha lloc per a altres imprescindibles que reforcen aquest perfil de casa ben cuinada: croquetes, anxoves de l’Escala, bunyols de bacallà o patates Malcriades, sempre pensades per compartir i per llepar-se’n els dits. Perquè una de les gràcies del Malcriat és aquesta: aconsegueix que el menjar entri en un terreny còmode i gustós, sense rigidesa, però amb criteri.
Quan la taula demana plats majors, la cuina continua parlant clar. Els arrossos hi tenen un paper destacat, especialment l’arròs sec de xuletó de vaca premium, elaborat amb fumet de carn i punts de maionesa demiglace, convertit en un dels grans reclams de la casa. Al seu costat, altres propostes com l’arròs caldós o la fideuà completen una part de la carta que té molt de receptari compartit i de celebració.
I si hi ha un plat que resumeix bé aquesta mirada entre tradició i caràcter, són els calamars farcits a la cassola: reconeixibles, fondes, de cullera i de pa al costat, com aquells plats que connecten directament amb la memòria gustativa. Aquesta és, probablement, la clau d’El Malcriat: no reinventar per obligació, sinó afinar el que ja estimem.
El costat més dolç
Les postres mantenen la mateixa línia: receptes populars, confortables i ben executades, amb prou personalitat per deixar un bon record final. Hi conviuen el cheesecake cremós, el tiramisú, la tatin de poma, la torrija de Santa Teresa o la clàssica Dama Blanca, però aquí cal reservar un espai especial per al pastís de xocolata fondant, de xocolata negra amb cor de gelat de vainilla, que és exactament aquell tipus de final que no necessita gaire explicació: intens, golós i plenament satisfactori.
És un final pensat perquè la sobretaula no s’acabi de cop. Una carta de postres que convida a compartir, a allargar la conversa i a tancar l’àpat amb aquella sensació agradable que deixa la cuina feta amb mà.
Del vermut al tardeig
El Malcriat també és un lloc on el matí s’allarga amb naturalitat. Quan l’hora canvia, apareix el vermut, i amb ell els aperitius que demanen una altra ronda i una mica més de temps. La carta de begudes acompanya aquest moment amb vermuts, cervesa, sangries i una oferta de còctels que empenyen la jornada cap al tardeig i, si convé, fins entrada la nit.
Una manera de venir i voler tornar
El Malcriat ha entès que avui un restaurant pot ser moltes coses alhora, sempre que tingui una ànima clara. En el seu cas, aquesta ànima es construeix a partir d’una cuina propera, d’arrel i molt gustosa, d’uns esmorzars que conviden a començar bé el dia i d’una proposta líquida – cafès, sucs, vermuts i cocteleria – que ajuda a allargar-lo sense presses.
Més que voler impressionar, El Malcriat sedueix perquè fa venir gana. Gana de tastar, de compartir i de quedar-s’hi una estona més. I, al capdavall, també perquè forma part de Kiku Grup, una família de carnissers que ha sabut adaptar-se als temps i servir molt més que carn.